Veure Galeria                   Ruta                   Fitxa Tècnica
Nou dies de desembre i 2.200 quilòmetres per pista amb l'únic objectiu de visitar el Sud i les Tribus de la Vall del riu Omo, Mursi, Hamer, Banna, Karo, Dorze, Arbore, Tsemay, un dels pocs territoris del món on encara es poden veure tribus que viuen en estat primitiu.
El camà des de la capital fins a Arba Minch és d'uns 500 km, quasi tot d'asfalt, on passarem la nit a l'únic hotel "digne" i amb aigua calenta de tot el viatge. Un cop passada aquesta ciutat comença una ruta realment impressionant pels paisatges que es succeeixen. Parem a Weyto per dinar al restaurant local, però preferim fer-nos unes llesques de bimbo amb nocilla, ja que només ens ofereixen ingera amb unes coses a sobre (deduim que es carn, però no n'estem segurs). Després de trobar als Arbore, seguim ruta fins a Turmi on passarem dues nits d'acampada, visitarem el mercat de Dimeka on es concentra la gent Hamer (i d'altres) per vendre i comprar tot tipus de mercaderies. Direcció nord i unes cinc hores més tard arribem Jinka. Pel camà hem vist gent Banna i Karo que es dirigeixen al mercat de Key Afar, també alguns Tsemay amb els seus caracterÃstics AK-47. Des de Jinka es pot anar fins a trobar els Mursi, més coneguts pels plats que les dones porten a la boca subjecte pel llavi inferior i per la seva hostilitat envers al visitant. El mercat de Key Afar és més gran que el de Dimeka, amb més diversitat de tribus. Continuem fins a Konso, poble situat en una cruïlla de camins i on passarem la nit després de nou hores de ruta. Ja ens és igual si el llit és petit, si no hi ha aigua, si l'electricitat la connecten a partir de les sis de la tarda, si no hi ha cap lloc on menjar o si les begudes fredes les treuen d'una nevera que no refreda. De camà a Addis farem nit a Awasa, però abans pujarem al cim d'una muntanya per conèixer als Dorze, famosos pels teixits i les cases que construeixen. Arribem a la capital just a l'hora de dinar i ho fem a un dels restaurants del Sheratton, per fi una cervesa freda! El vol de tornada surt de nit, aixà que abans de portar-nos a l'aeroport, el Wondu ens convida a sopar -ingera- a un dels restaurants més coneguts d'Addis. Per la poca o quasi nul·la infraestructura que hi ha al paÃs es imprescindible llogar un 4x4, aixà com el servei d'un xofer-guia que farà d'intèrpret i enllaç amb les tribus. Grà cies al servei d'un gran professional varem poder gaudir de nou dies dels que queden a la memòria. Tenint en compte que Etiòpia és un dels països més pobres de l'Àfrica i que està en constants conflictes tribals, abans d'anar-hi, aconsellem visitar la pà gina www.mae.es per tal de no trobar-vos sorpreses desagradables d'última hora. Uns bons amics (i grans viatgers) ens van aconsellar que portéssim menjar de casa, ja que és difÃcil adaptar-se a la "ingera". De tota manera, a Addis hi ha supermercats on poder comprar pasta, arròs i altres aliments bà sics que poden solucionar l'alimentació al viatger independent. Cal fer també el proveïment d'aigua de beure, sempre serà més barata que a llocs remots del paÃs (si es que se'n troba).