2007 Alaska

Veure Galeria                    Ruta                    Fitxa Tècnica

Recorregut en auto-caravana per les carreteres d’Alaska, visitant Anchorage, la Península de Kenai (Seward, Soldotna, Homer), Denali National Park, Fairbanks, Artic Circle, Delta Junction, i Valdez. Un total d’uns 4.300 km fets en vint dies a través d’espectaculars paisatges d’una bellesa que no va decebre en cap moment les expectatives creades durant la preparació del viatge.

Anchorage és la ciutat més important d’Alaska, tot i que no és la capital de l’Estat (Juneau). Vam decidir llogar una auto-caravana per la llibertat que ens dona a l’hora de planejar la ruta i improvisar canvis d’un dia per l’altre, com així va passar. Al mateix moment de l’entrega del vehicle (procés una mica llarg, creiem que ho podrien tenir millor organitzat... ) decidim entrar a un dels macro-supers a proveir-nos de menjar per omplir nevera i rebost per uns quants dies. 

La Seward Hwy és la carretera que condueix fins a la Península de Kenai, passa primer bordejant el Turnagain Arm, braç de mar especialment atractiu per les marees i les visites de les balenes Beluga així com per les muntanyes i glaceres als dos costats del fjord. A l’extrem est hi ha el Portage Glacier i el túnel que permet arribar a Whittier, sortida i arribada del ferri de Valdez i Cordoba. Continuem cap al sud per entrar al Chugach National Forest i acabar a Seward, port mariner de gran interès per els pescadors de salmons i halibuts, i també punt de sortida de petits creuers per visitar les glaceres Aialik i Holgate i veure fauna marina com dofins, orques, lleons marins, llúdrigues de mar  i amb sort balenes geperudes. 

Desfem part del camí fins a la cruïlla de la Sterling Hwy, per dirigir-nos a l’altre costat de la península i visitar Soldotna i Homer, un altre port per a la pesca d’halibuts i punt de sortida  dels xàrters a Katmai Nat. Park i Lake Clark Nat. Park.

Abans d’arribar al Denali National Park pararem a Talkeetna, poble pintoresc que ofereix unes bones vistes de la cara sud del nostre gran objectiu a Denali, el Mont McKinley, que amb els seus 6.193 metres d’alçada és la muntanya més alta d’Amèrica del nord. El recorregut per la única pista d’aquest parc es fa en autobús (és recomanable reservar prèviament en temporada d’estiu) fent diferents parades als càmpings on passar la nit o be en punts de sortida per iniciar rutes de trekking. Vam escollir el “shuttle” de les 5:30 AM fins al Wonder Lake, a 85 milles de l’entrada, que és el millor lloc per poder veure la cara nord del Mont McKinley, afortunadament, vam coincidir amb un dels pocs dies d’estiu, tan sols entre 12 i 15, on és pot veure el Mont Mckinley en tot el seu esplendor, net de núvols i boira. És fàcil durant les 11 hores de camí veure els cinc grans d’Alaska” ossos grizzly, ants (moose), llops, caribou i la cabra blanca (Dall sheep), a més d’àligues daurades, marmotes, llebres, etc.

Al nord de Fairbanks, ciutat més important de l’interior d’Alaska, comença la pista de terra que dona accés a l’Oceà Glacial Àrtic. Fem nit al costat del riu Yukon, on tan sols hi ha una benzinera, un bar i un càmping, per al dia següent arribar fins al “Artic Circle” a una latitud de 66º33’. La pista continua fins a les poblacions de Deadhorse i Prudhoe Bay, on està situada la planta petroliera i que és el punt de partida de l’oleoducte que travessa tot l’estat per portar el cru fins al port de Valdez, nosaltres, però, no anem més al nord, ja que les condicions de la carretera són molt dures per al vehicle.

A Delta Juntion comença una de les carreteres més espectaculars, la Richardson Hwy, que transcorre paral·lelament a la Pipe Line fins a Valdez. A banda i banda es van combinant muntanyes de més de 4.000 metres, valls, rius, glaceres, boscos d’avets i bedolls. Hi ha llocs com Chitina i Copper Center que mereixen una visita, i pels que disposin d’un vehicle adequat, cal arribar a Kennicott i McCarthy per veure una de les primeres mines de coure.

Poques milles abans d’arribar a Valdez trobem el Worthington Glacier, una de les glaceres on es pot arribar a tocar el gel, sense cap risc aparent, tot i estar en constant moviment a l’estiu.

Quan arribem a Valdez la climatologia, malauradament, no ens acompanya i no podem gaudir de la magnitud d’aquest lloc, rodejat de muntanyes i glaceres. L’emplaçament original de Valdez va ser abandonat després del terratrèmol de l’any 1964, que va destruir gran part de les construccions a tot el sud d’Alaska. A l’any 1989 la desgràcia va tornar, però aquest cop en forma de vessament de cru per culpa de les negligències de la tripulació del buc Exxon Valdez. La taca de petroli va deixar tota la badia Prince William Sound afectada, matant a milers d’animals, i tocant de ple dues de les fonts d’ingressos d’aquesta zona, la pesca i el turisme.

Una de les activitats més espectaculars a fer és la visita de les glaceres Columbia i Mears. Reservem lloc en un vaixell petit, el Lu-Lu Belle, que creiem ens donarà un tracte més familiar que no pas les grans companyies més turístiques i una millor maniobrabilitat  entre el gel per apropar-se més a la glacera. També gaudirem de tota la fauna marina, ja recuperada del vessament, com els lleons marins, foques, balenes, dofins, diferents especies d’aus, etc., que visiten o habiten el Prince William Sound.

Per tornar a Anchorage s’agafa la Glenn Hwy, una altra carretera escènica que passa pel que anomenen Mat-Su Valley, una vall entre els rius Matanuska i Susitna, plena de llacs i glaceres que baixen de muntanyes de més de 3.000 metres. De camí ens desviarem a la carretera del Hatcher Pass per visitar el que queda d’una antiga mina d’or a Independence Mine.

A Anchorage cal visitar el Alaska Native Heritage Center i el Anchorage Museum of History and Art per veure l’evolució que han tingut els pobles natius d’aquestes terres. Altres llocs de la ciutat per passejar poden ser el Earthquake Park per veure una altra perspectiva del Downtown, el llac Hood o el Ship Creek per veure pescar salmons a peu de riu.